| Nucli
Sedó
és un nucli situat a la comarca de la Segarra dins el terme municipal de
Torrefeta i Florejacs, emplaçat a la riba dreta del riu Sió, entre Tarroja de
Segarra i Riber, a una distància de 7,5 km equidistant de Cervera i de Guissona,
a 7 de Sant Ramon i a uns 14 km de Tàrrega. Es troba a 450 m d’altitud i el
seu terme ocupa unes 800 hectàrees. Nucli d’uns 130 habitants, hi predomina
l’agricultura de secà combinada amb la ramaderia i esdevé també punt d’estiueig.
La dinàmica poblacional és d’estancament.
|
|
Serveis
El
nucli manté una botiga de queviures que funciona també com a carnisseria i
despatxa el pa. Un cop a la setmana passa el peix. Hi ha constituïda l’associació
Centre Social de Sedó i Riber que aplega uns 230 socis i que es preocupa per
dinamitzar el poble amb tota mena d’activitats obertes als socis i al públic
en general. El poble té una piscina amb bar i al costat el polisportiu
municipal. Disposa de capellà per la qual cosa es mantenen els serveis
religiosos setmanals. Hi ha també consultori mèdic, en règim setmanal de
visita i diari a Tarroja; el CAP es troba a Cervera. També compta amb una
consulta en l’especialitat de reflexoteràpia i una extraordinària llibreria
de vell anomenada Els Gnoms. Gaudeix de bonics espais de trobada i repòs com la
Placeta i la Plaça de Missa, a més d’un entorn força digne per passejades i
caminades. També conserva els locals de la Sala del Ball, actualment en desús.
|
|
|
Festes
Celebrem
la Festa Major d’estiu en honor del patró Sant Donat, el segon dissabte d’agost,
i la festa de la Mare de Déu de Santes Masses el tercer dissabte de novembre,
tot i que la data és el 21 d’aquest mateix mes.
Patrimoni
Quant
a atractius cal esmentar l’ermita de Santes Masses, un petit centre devocional
que alberga la Mare de Déu del mateix nom, una talla policromada gòtica del s.
XIV; una creu processional del s. XVI obrada a Cervera per l’argenter de
Cervera Francesc Tarroja; l’església parroquial baix l’advocació de Sant
Donat, d’origen romànic però molt transformada amb el pas del temps, que
aixopluga un rellotge de campanar centenari, unes campanes també centenàries
que varen salvar-se durant la Guerra Civil, i on darrerament hi foren
descobertes unes sitges de gra d’origen incert. No podem oblidar una peixera
en el riu Sió que ja tenim documentada al s. XIV, també el basament de la
torre, d’època moderna i murs del primitiu castell en la part més alta del
nucli, i també diversos portals. A la part baixa en destaquen dos casals
senyorials del segle XVI: el primer, manat construir per Pere
Joan de Cornellana, passà posteriorment a Manuel de Magarola, ciutadà
honrat de Barcelona (d’aquí ve el nom donat a una plaça del nucli), i el segon per Joan
Carbonell, mercader de Sedó, el 1588.
Història
El nucli
de població va desenvolupar-se a partir del primitiu castell medieval situat en
el punt més elevat del turó de Sedó, amb l’església fora del clos. El
nucli medieval encastellat va donar pas a un desenvolupament per la falda d’aquest
turó a partir del segle XVI, però sobretot durant els segles XVIII i XIX.
Remarcables són dos imponents casals, val a dir que inacabats, bastits durant
el segle XVI i els portals que tancaven el nucli. Un cadastre de l’any 1716
ens dibuixa una planta del nucli limitada a la zona del castell, a la part alta
del poble, i un conjunt d’habitatges agrupats que s’estenen per la falda del
turó i arriben fins al pla. Durant el segle XIX i principi del s. XX coneix el
moment de major creixement, estenent-se en direcció est-oest, seguint el camí
de Riber a Tarroja (o Camí Real).
|
|
