PELS CAMINS DE L'ART MEDIEVAL: ROMÀNIC I GÒTIC
|
|
Itinerari 1: Cervera: Ciutat Medieval. El passat medieval de Cervera és el primer que ens ve a la ment quan observem, venint des de Barcelona o Tàrrega, el perfil del campanar de la parroquial de Santa Maria de Cervera, un dels temples gòtics més notables de Catalunya, que conserva vidrieres i sarcòfags d'aquella època. La Cervera medieval passa indiscutiblement pel carreró de les Bruixes i, als afores, per la singularitat de l'esglesiola romànica de Sant Pere el Gros. |
|
|
Itinerari 2: Ribera d'Ondara - Santa Coloma de Queralt. A la Ribera d’Ondara, per on seguia l’antic camí ral que unia Barcelona i les terres de Lleida, trobem exemples d’arquitectura romànica relacionats amb el camí de Sant Jaume a Catalunya, com és el cas de la deliciosa esglésiola de Sant Jaume de Pallerols. Després d’enfilar-nos cap a Talavera –des d’on no ens podem perdre la vista panoràmica- la visita a Santa Coloma de Queralt ens submergirà en un esplendorós passant baixmedieval en aquesta vila comtal, antiga capital del mercat del safrà. |
|
|
Itinerari 3: De Sedó a Sant Ramon i ruta de les dues valls. Bons exemples d’art romànic en aquest itinerari, des de l’església de Sant Julià d'El Llor o l’esglésiola de Castellmeià, seguint per Gospí i el municipi d’Estaràs. Els municipis de Sant Guim de Freixenet i les Oluges també ens proporcionen exemples interessants –Freixenet, Montfalcó- fins tornar a Sedó per Malgrat. |
|
|
Itinerari
4:
Ribera
del Sió de Sedó a Agramunt. Aquesta ruta és especialment
intensa per la quantitat de romànic que trobem a la Ribera del Sió -Concabella,
Pelagalls, Bellver de Sió, Ossó de Sió, Castellnou
d’Ossó- fins arribar a la culminació de l’espectacular parroquial
d’Agramunt, amb la millor portada romànica de les terres de Lleida i
una de les més notables de Catalunya. La tornada la podem efectuar per
la Torre d’Almenara, La Guàrdia, Vilagrassa (bon exemple de portada
d’escola lleidatana), Tàrrega i Riudovelles. |
|
|
Itinerari
5:
El
romànic a la Plana de Guissona i de Ponts a Sanaüja.
Itinerari d’esglesioles romàniques pels voltants de Guissona –Priorat
de Teuladells, Gra, les Sitges- i anada cap a Ponts passant per Vilamajor. A Ponts destaca la col·legiata magníficament restaurada i
el monestir de Gualter a 2 km. De Ponts a Sanaüja podem visitar el
romànic a la vall de Vilanova de l’Aguda i l’església i castell de
Ribelles.
|
|
|
Itinerari
6:
L’art
medieval a la Vall del Llobregós. En aquesta ruta trobem
magnífics exemples d’art romànic, des de Biosca –Santa Maria del
Castell, Sant Pelegrí-, Lloberola –sarcòfags gòtics de l’antic
fossar, Santa Maria del Solà de Lloberola-, fins a Torà –Santa Maria
de l’Aguda, el petit cenobi de Sant Celdoni i Ermenter de Cellers...-
fins a Santa Maria de Castellfollit de Riubregós, tornant per Ivorra,
on trobem el reliquiari gòtic del Sant Dubte. |
|
|
Itinerari 7: Ruta del císter a l’Urgell. Aquesta ruta ens porta des de Tàrrega –seu del desaparegut monestir del Pedregal- fins a Vallbona de les Monges, passant per l’antic cenobi de Vallsanta, a Guimerà, i visitant igualment els exemples d’art medieval a la Vall del Corb, des de Guimerà fins a les esglesioles d'El Vilet o Maldà, fins arribar al magnífic monestir de Vallbona, on reposa la reina Violant d’Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor. |
|
|
Itinerari 8: Esglésies gòtiques de l’Urgell. Aquest itinerari ens portarà des de Tàrrega fins a Sant Martí de Maldà, d’on seguirem cap a Belianes i la seva elegant parroquial del segle XVI, Bellpuig –convent de Sant Bartomeu i parroquial-, Linyola i la seva església parroquial, Castellserà –parroquial gòtica i antiga “panera”, la casa delmera del monestir de Poblet. Els últims punts de retorn a Tàrrega seran la parroquial d’Anglesola i Vilagrassa, on el campanar gòtic i curiosament inclinat és un magnífic complement a la portada romànica de l’església. |