La Torre de Vallferosa: Al primer cop d’ull, el que crida més l’atenció del castell de Vallferosa és que, tractant-se de la torre més alta de Catalunya, aquesta no estigui situada en un lloc elevat de gran domini visual com el serrat de l’Aguda o la serra de Sant Donat. Però aquesta impressió és enganyosa, ja que aviat ens adonem que la torre no es troba al fons de la vall, sinó que la vall pròpiament dita s’estén per sota seu, gairebé a mode de congost o afrau (que d’altra banda constitueix un dels possibles significats etimològics del mot “Vallferosa”). La seva situació, per tant, respondria a la funció no menys estratègica de control del pas per l’antic camí ral que anava a Solsona i que discorre justament pel fons de la vall.

Després d’aquesta primera impressió, una lleugera aproximació a l’estudi de la torre representa un cúmul de sorpreses: des de la particularitat de tractar-se d’una torre dins d’una altra, fins a l'excel·lent conservació de l’arrebossat primitiu, que recorda les construccions islàmiques, i passant per la insòlita existència d’una latrina o comuna. Tot plegat constitueix una obra excepcional que s’ha mantingut intacta fins avui, gràcies, en part, a la seva morfologia de castell-torre, que dificulta la seva adaptació i transformació en residència senyorial als segles moderns.

Castell de les Sitges: El castell de les Sitges constitueix una petita fortalesa residencial de planta quadrada, amb la torre de l’homenatge al centre. Es tracta bàsicament d’un castell baixmedieval, ja que l’edifici pot considerar-se del segle XIV, malgrat s’efectuaren diverses reformes durant l’època moderna, com l’obertura de nous finestrals.

Castell de Florejacs: L’actual castell de Florejacs és un casal senyorial del segle XVI, que conserva elements medievals, com una torre emmerletada de planta rectangular, així com els murs atalussats de la muralla. L’interior de l’edifici es pot visitar els diumenges d’11 a 12:30 hores, o bé tots els dies en hores convingudes per a grups. Roman tancat, però, durant els mesos de juliol i agost.

Castellmeià: Es tracta d’un castell-palau del segle XVI, bastit aprofitant una torre ovalada d’època baixmedieval. El portal d’entrada és adovellat, amb el senyal heràldic dels Vergós, que el feren construir. Cal destacar, a part de l’aspecte majestuós que té el castell en conjunt, els finestrals renaixentistes de les façanes nord i sud.

Castells de Montcortés i l’Aranyó: Per la seva proximitat, els castells de Montcortés i l’Aranyó constitueixen un “tàndem” característic del paisatge segarrenc. El castell de l’Aranyó es basteix aprofitant l’antiga torre de l’homenatge d’una fortalesa anterior. Fou propietat dels Pedrolo i casa natal de l’escriptor Manuel de Pedrolo. El castell de Montcortés, construït a finals del segle XV, és un dels més imponents i elegants de la comarca, amb dues torrasses bessones quadrangulars, un gran portal adovellat i finestres renaixentistes.

Castell de Les Pallargues: El castell actual és un casal construït bàsicament al segle XVI, sobre una antiga fortalesa del segle XIII, que a la vegada ocupava el lloc d’una construcció del segle XI. Destaca la façana principal, amb una gran arcada gòtica de 13 metres d’alçada i un torricó cilíndric a la cantonada. Està obert al públic i s’hi fan visites guiades prèvia concertació.