GUISSONA: Parc arqueològic – Museu Eduard Camps. A Guissona podeu conèixer les excavacions arqueològiques de la ciutat romana de Iesso, una de les més importants de l’època romana a les comarques de Ponent. Al Museu Eduard Camps (Horari: Dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 19 h; Diumenges i festius d'11 a 14 h, tel. 973 551 414) podeu gaudir d’una excel·lent museografia sobre la presència romana a Guissona, així com algunes peces excepcionals, fruit de les excavacions arqueològiques realitzades. Destaca la làpida de Servilla Praepusa, amb un dels planys funeraris més bells que s’hagin escrit, o d’altres peces singulars com el genet de bronze, que ha esdevingut una imatge emblemàtica de la ciutat. No us perdeu la visita guiada conjunta al museu i al parc arqueològic. Vegeu una mostra de la riquesa arqueològica de Guissona a la seva web: http://www.guissona.net/turisme/iesso/iesso.htm

CASTELLNOU D’OSSÓ. Torre circular romana (s. II a.C.), amb restes medievals a la part superior. Aquesta singular fortificació destaca pels grans blocs de pedra disposats seguint filades regulars (opus certum).

PLANS DE SIÓ. Prop del nucli de l’Aranyó trobem, enmig d’un camp, dues imponents roques de sauló que reben la denominació popular de “Pallers de Pedra”, en commemoració d’una llegenda segon la qual dos grans pallers d’un ric avar, que va negar almoina a un pobre, foren convertits en pedra com a càstig. Prop d’aquests pallers també trobem la necròpolis altmedieval de l’Aranyó, constituïda per un total de cinc tombes excavades a la roca. Si tornem a la carretera, davant el poble de Montcortés, trobem l’indicador per accedir al Columbari, a poc menys d’un quilòmetre. Es tracta d’uns forats quadrangulars excavats a la roca, que podrien ser les cavitats per a les urnes amb les cendres, segons una de les tradicions funeràries més arrelades en època romana. Tot i que s’ha denominat aquest espai “columbari” de forma genèrica, el cert és que encara no s’ha pogut aclarir el seu origen i funció. Hi ha, d’altra banda, qui hi ha volgut veure un temple druídic, relacionat amb cultes solars.

RUTA DE LES NECRÒPOLIS MEDIEVALS. Les tombes excavades a la roca o les de llosa, que es bastirien depenent de les característiques del terreny o de la tradició cultural o nivell social de la persona, són un tipus concret d’element funerari que s’emmarca en el context de l’època medieval a Catalunya com una pràctica força comuna d’enterrament i que els experts creuen que es desenvolupa des de l’època visigòtica fins, almenys, el segle XII.

Pel que fa a la seva tipologia, podem diferenciar dos tipus de tombes excavades a la roca:

a) Les més primitives,  de formes rectangulars i trapezoïdals, amb els extrems més o menys arrodonits. Aquestes sovint es localitzen en llocs preeminents o elevats i relacionables en principi amb algun tipus d’hàbitat preromànic, com les villae tardanes, vilars o llogarets o casals, però també al costat de les esglésies o llocs sagrats, hom les podria situar cronològicament en tot aquest període de temps que va des dels segles VI i VII al XII.

b) Les de forma antropomorfa, amb el cap diferenciat dins la capçalera. Normalment apareixen vinculades amb algun tipus d’edifici religiós i es circumscriuen cronològicament aproximadament cap a l’any 1000 en endavant.

A la Segarra localitzem diverses necròpolis d’època altmedieval, entre les quals destaquen les que trobem al municipi de Torà, el més gran de la comarca i amb un important nombre d’elements arqueològics inventariats (Veure COBERÓ; GARGANTÉ; OLIVA; ROS: Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Volum II. Torà. Hostafrancs: 2000)⁽¹⁾. A Torà, doncs, destaca la necròpolis del Clot dels Nens Xics, característica per les seves tombes infantils, o les del Collet Alt de cal Galzeran. Per la comarca també trobem diversos jaciments, com l’esmentada necròpolis de l’Aranyó, o la del Mas Formiga, al municipi de Torrefeta i Florejacs.

----------------------

⁽¹⁾ Més informació sobre l'Inventari: www.fundaciocasesllebot.org

--------------------------

RUTA D’ARTESA DE SEGRE: Artesa de Segre (la Noguera) és un dels municipis de major riquesa arqueològica de les comarques de Lleida. Prop d’Artesa, al municipi d’Alòs de Balaguer hi ha la cova del Parco, un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya. Actualment les excavacions que s’hi efectuen es troben als estrats del període magdalenià (aproximadament d’uns 12.000 anys). Alguns materials d’aquest jaciment els trobem a l’exposició permanent del Museu del Montsec, a Artesa de Segre (obert dissabtes de 17 a 19 h i diumenges de 12 a 14 h, entrada gratuïta), on també trobem materials interessantíssims procedents d’altres jaciments del municipi. Aquests jaciments són Antona, al marge dret del Segre, dalt d’un turó, on trobem un poblat ibèric, que forma part d’un gran parc arqueològic, declarat monument nacional l’any 1978. També es localitzen diversos obradors de sílex, com el de La Roureda, a Vernet. En aquests llocs es fabricaven destrals i estris amb els palets de riu. Algunes mostres, fruit d’aquests obradors, es troben al museu del Montsec. Si voleu saber més sobre aquests jaciments, el museu i la riquesa arqueològica i patrimonial del municipi d’Artesa de Segre visiteu les webs:

www.ac-laroureda.com

www.artesadesegre.com/patrimoni.html